Don't forget me

Reset

"El instante mágico es aquel momento en que un si o un no pueden cambiar toda tu existència".
Paulo Coelho te moltíssima raó en aquesta frase.
Sembla que faci anys que vaig esriure el meu últim escrit en aquest blog, i no fa ni una setmana. Una setmana en que m'has fet veure com ets realment i com en pots arribar a ser d' egocèntric, orgullós i cruel si t'ho proposes.
Sabia que el que sentia per tu podia cegar-me, però mai hauria dit que fins al punt de no veure, però ni remotament, qui ets realment.
Mai m'han tractat tan durament com ho has fet tu aquests tres últims dies, i el més bo de tot, sense que jo t'hagi fet res, més aviat al contrari, sempre menjant-m'ho tot, i intentant fer-te la vida fàcil o ajundan-te en tot el que he pogut. Se que tu també ho has intentat a la teva manera, però que t'ha passat ultimament?
La teva indiferència cap a mi estan jo al davant teu, ha sigut un glop molt difícli d'engollir, i no fa ni tres dies estavem jugant divertits, que fins hi tot em vas mossegar rient.
No entenc res. Que es suposa que t'he fet jo?
No era això el que jo creia que era ser bons amics, els millors vam dir. Jo no entenc així l'amistat, no com me l'estàs mostrant tu. Tens parella.. i que? això ja ho sé, i crec que sempre ho respectat. El que no ho fas potser ets tu... que planejes coses a fer amb els demés o amb mi, que després saps de sobres que no faràs. Hi ha coses que no canvien veig.
Això ja ens pasava a tu i a mi, i no ha canviat. Potser que siguis tu qui es replantegi que és tenir amics i que és tenir parella. I això és sols un exemple.
Però no escric tot això per rabia o rencor, és per decepció, perque em sap greu.
Creia que el que estiguessis de nou en parella t'ajudaria a veure errors comesos, que entendries moltes coses, com em va passar a mi, o que deixaries de pensar primer en tu.
Pero veig que no, que les coses no han canviat, i que com amic, aquestes cosetes s'accentuen el doble, i m'has desenganyat.
Potser era el que volies, que m'allunyés de tu. Doncs et diré que per repetició has tornat a errar la forma per variar, com quan et vas allunyar 3 mesos de mi, abocant-me a un pou. Però he aprés la lliçó. No se si és el que volies o no, però ho has aconseguit. M'allunyaré de tu.
No em penso allunyar dels teus amics, que també ho son meus, perque son molt bona gent, o al menys així m'ho demostren, i m'han recolzat molt. T'ho torno a dir, ho has aconseguit. No vull una persona com la que has sigut amb mi últimament. Ets un extrany, res a veure de qui em vaig enamorar, desitjar, estimar... i mira on hem acabat, no complint les promeses que ens vam fer.
Si no em volies veure més tant et costava dir-m'ho? Si no em vols a prop teu... saps que la indiferència i el no saber ha estat molt pitjor?
Vam dir que ens ho diriem tot, però veig que el teu concepte de millor amic no és com el meu. I el que no és capaç de portar una relació amistosa amb la seva ex, ets tu. I es pot aconseguir perque jo ho he fet, i els mantinc com a amics, fins i tot ens truquem i veiem sovint, perque parlant clar la gent s'enten.
Amagar el cap sota terra com els astruços no acaba amb els problemes i ja m'he cansat de perseguir-te per parlar les coses.
Ja en tinc prou.
T'ho has guanyat a pols, faré un reset de tu i tot el que tu representes si continues sent com has sigut aquests dies. Així no em comportes res bo, i més sabent com estic.
Tothom pot tenir mals dies, però els amics hi som per compartir-los no per fer-los pagar el que et passa. I com ja t'he dit, si la causa del teu malestar soc jo, sols calia comentar-ho i buscar una solució, que ara ja no vull ni buscar, perque m'has fet creure que no val la pena, i m'has fet mal. Quina llàstima!
Em guardo tot el meu carinyo i amor per a mi que el necessito, perque tu no te l'estas mereixent, al menys el meu no, i jo en canvi sempre et desitjo el millor.
Crec que és el que volies, doncs ja ho tens.
Ojalà puguis ser feliç. Jo et prometo que ho seré i tot i això desitjaré que tu ho siguis.
No vull tornar a saber de l'home que he conegut aquests últims tres dies, que sols veu el que vol o creu veure, sense preguntar, i que en vers a mi sembla que sols ha pensat en la seva bestia, se que no és així, o voldria pensar que no és així, però és el que demostres, i el que demostres fa molt mal.
Cuidar i protegir son paraules incloses en el camp semàntic de l'amor tan de l'amic com de la parella (entre altres per suposat) i ni que no es vulguin, mereixen un respecte, com les coses que amb carinyo t'hagin pogut deixar o donar. Potser que revisis els teus conceptes. Jo també ho estic fent, com veus, amb els meus.
Tot el que he escrit no esta escrit desde la rabia, sino des d'un intent de comprensió, alliberament, i estima del record, que tu ja t'has encarregat que no fos present.
Així doncs, i ja sense res més a escriure, perque crec que ja ho escrit tot, tenint en compte que la cega potser soc jo, no es sap mai, em despedeixo.
Procuraré que no em vegis més. Tot i que seguiré veient els teus amics, que també son els meus.
Que et vagi tot molt bé, i de debó que t'ho desitjo.

Una abraçada
.....