Besarte

Desubicada d'una realitat que se'm presenta però no em deixa accedir a ella, dia rera dia més aprop i a la vegada més lluny.
M'ofego davant el teu somriure, ja no hi ser nedar, i espero, en va, que m'allarguis les mans per treure'm del patiment més dolç, i agafis el meu rostre d'entre tots els pensaments, i m'acariciis amb els teus llavis, en el més intens dels petons. Soc conscient que puc quedar atrapada per sempre, però... hi ha res millor que tancar els ulls sota la suau i tèbia presió i disfrutar-los? Sentir com els teus braços rodegen el meu cos, empegant-lo al teu? Sentir com es liqua el meu cos entre sensacions que vull reviure amb tu? Fluir en aquell desig tant intens que crema per dins, mentre espero el segon petó i busco el tercer, i ploro el quart mentre em menjo els teus llavis i prego perque entris dins meu i no en surtis mai més...
Besa'm! No deixis mai de fer-ho! En els meus somnis, en la realitat! Mai deixis de besar-me! Se que estic allargant el meu patiment desitjant-te, i la meva gent diu que em mato lentament, que perdré la cordura.
No imagino mort més dolça...
Benvinguda bogeria!