Procrastination

This text is not mine, but I found it quite interesting.
Hope you enjoy it and maybe, like me, it will help you a little.

Procrastination- 4 Essentials to Break Through
from Beth A. Tabak

"I have learned that most regrets come from the things I DIDNT do. I have learned that regret lasts forever."

Procrastination- putting off what you can do today until tomorrow.
7 years, 5 months, and 2 days later youre wondering why you never started that book. It would have been completed. You could be reaping the rewards and writing full time. You see yourself sitting on the garden patio of your dream home surrounded by towering palms and luxurious flowers. As the ocean breeze glides across your face the telephone rings. You made the Best Seller List. In regret the vision is bright. In procrastination its doom and gloom. Back in the present you may be saying, Theres too much competition. No one will publish my book? What if you flip flop the picture so you are pulled towards the intense vision you had in regret like it was a magnet. Why not create that vision sooner rather than later. Procrastination leads to stress, poor health, and regrets that last for life. Action results in fulfillment, life experience, and wisdom. Get the 4 steps to break through procrastination below.

Step 1- What are you procrastinating on? Is it appropriate to hold off or irrational postponement? Will this make a positive impact in your life? Choose the area that you will stop procrastinating and make a renewed commitment.

Step 2- Discover the source to find the solution. Consider when your car doesnt start. You look for the source of the problem. When you find the source it is easy to take action to make the repair. Look behind procrastination to find what is restraining you. It may be an unpleasant task, lack of interest, someone elses goal, a large overwhelming project, fear, poor time management, or indecision. Be brutally honest and get to the source.

Step 3- Based on the source; decide if this is a goal you want to keep. If so, choose a strategy that feels good to you. It may mean developing new habits. Discover the source and set up the strategy in a way that you know you will take action. Here are some possible sources and solutions to get your ideas flowing:

An Unpleasant Task/ Lack of Interest- Schedule it at the beginning of the day so it is not hanging over your head all day long. Think of how great you will feel to have it done. Reward yourself when you follow through.

Someone Elses Goal- Set a boundary...say no or accept only the part of the job that you feel good about. If you can not say no (ex. employment situation) then you may choose to follow the above solution.

A Large Overwhelming Project- Break the project into small manageable tasks. What part can you do? What can you delegate? What is the first step? What daily steps can you take? A great solution for decluttering!

Lack of Focus Due to Multiple Projects- Prioritize the projects then break them down into small manageable tasks as in the step above. Focus on completion of one project at a time.

Fear- What is the fear telling you? Is it valid or an irrational assumption? Usually what we anticipate doesnt occur. Picture the ideal end result. Affirmations and visualization can help. Focus on how great you will feel simply for having the courage to try. As Eleanor Roosevelt says, you gain strength, courage, and confidence by every experience in which you stop to look fear in the face. Your must do the thing which you think you cannot do.?br />
Poor Time Management- Schedule a block of time daily or weekly to work only on this project. Keep the appointments. Begin with small blocks of time (whatever you can commit) until you are consistently keeping the appointments. Then consider committing more time.

Indecision- When you dont know what to do set a deadline to make up your mind. Then get whatever support and information you need to be able to make an educated decision.

Step 4- Hold an intense vision- Think of that clear, exciting picture that shows up in regret. Allow that to pull you towards it. You have great capabilities when you take action, even if its learning in action. Focus on how great you will feel when you go for it! After all, it is through the journey that the great and memorable moments take place.

What project will you stop procrastinating on?
The first action I will take by _____ (date) is _________________________(action). Starting Now!

Copyright 2006, Beth A. Tabak, All rights reserved.

M´agrada

M´agraden les coses senzilles.
Sentir la remor de les fulles a la tardor,
l´olor de galetes recent sortides del forn,
i com repica la pluja als vidres.

M´agrada el só de les meves passes
amb sabates de diumenge
fer cops d´alé a l´aire
i mira com desapareix com fum,

M´agrada el hola i adeu de la gent
al carrer a última hora de la tarda.
Xafar un toll quan porto botes i
mirar els esforços de l´aigua per tornar a lloc.

M´agrada comptar quants colors tenen les fulles dels arbres
quan reflexen la llum de la posta de sol.
Mirar com es mou la roba estesa
en un dia de vent.

M´agrada despertar d´un somni bonic
i girar-me dins el llit per continuar-lo.
Llevar-me i veure que ja no hi ets
pero tenir la teva olor als llençols.

I acabar el dia fumant-me un cigarret
estirada al sofà,
sense pensar en res,
sols mirant com les volves de fum
s´enduen el meu somriure
cap on ets tu.

Reflexes de realitat

Tinc la teva foto repenjada a l´escriptori. En diagonal a la meva mirada, al recte dels meus sentiments.
L´he vista tants cops...que quan la miro busco algo difernt.
La miro fixament, pensant com devia ser l´instant abans i el de després, creant un miratge damunt teu, intentant veure-hi més enllà del paper.
De vegades sembla que em parli, amb una mirada dolça, d´altres que em mira amb sarcasme, o fredament com el marc que l´envolta.

Em situa com em situa, sempre em mira. Dreta, esquerra, dalt mig, baix... sempre em troba! i si en faig massa cas em posa nerviosa fins que giro el cap a un altre lloc... però no! allí hi tinc el mirall i torno a trobar la teva mirada reflexada en ell. Difícil fugir. Tot i que des de la meva situació li dona l´esquena.

I em miro al mirall. Imatge en front imatge de fet amb el meu reflexe inclós.
Agafo la teva foto i me la miro. Ara et tinc a les mans i t´encaro al mirall.
Quina ironia tan real! Ara que et sostenc estas d´esquena a mi i allí al reflex, on sols soc, això un reflex, m´estas mirant a mi.

Això és el que la vida em recorda. Tan tu com jo sols podem retenir les nostres imatges, juntes i a un mateix nivell, reflexes, a l´altre costat del mirall.
Qué és lo real? Acceptar que aqui no puc tenir-te, que sols ets un paper de foto.
Allí hi ha la teva imatge i la meva juntes mirant a una mateixa direcció.
Aquesta es la realitat, on jo estic sola sense tu, sostenint una imatge que no em mira.

I em rebelo, i encaro la foto cap a mi.

Pero continua sent tan sols la teva imatge qui em mira. El meu reflex sols sosté un paper en blanc, o no hi ha ni color, ni calor, ni vida. Al igual que a la realitat.
La meva imatge esta sola, i jo també.
Aixó és l´únic que tinc de tu, una imatge, un record.

Si, l´altre costat és ficció perque allí estem junts amb igualtat de condicions. Però des d´aqui sols som miratges del que voldria tornar a tenir.

No puc ser als dos llocs a la vegada sent jo!... i tu tampoc.
És cruel el meu mon real, no et puc tenir amb mi, sols a l´altre costat on no et podre tenir mai, per molt que faci, per molt que senti, per molt que et desitgi.

Un brot de rabia i frustació s´apodera de mi.
Llenço el marc amb la teva foto contra el mirall. Sense pensar. Una decisió ràpida, que destroça el mirall en mil bocins.
Com vas fer tu amb mi. Llençant-me contra el mirall de la il.lusió que haviem creat els dos, conscient o inconscientment, partint-me, destruint-me.

Vidres al terra, tan transparents i purs com tallants i freds. He intentat destruir-te i així alliberar-me de tu.

Però, entre la resta de les meves il.lusions ara fetes vidres, resta la teva imatge, escapada del marc. Intacta. Mirant-me amb el teu somriure ara vidriat.

No puc fugir de tu! No puc fugir de mi!
Grabat a foc dins meu, et recullo del terra, i beso sense voler la teva imatge, esclava del record.
La calor dels meus llavis s´impregna damunt teu, però s´esvaeix tan rapidament, com van fer-ho al seu dia les teves belles paraules.

De peu damunt les restes metafòriques del que lo nostre va ser, del que hagués pogut ser, ploro la teva perdua, i tanco els ulls davant la cadena perpetua que m´imposa la teva mirada sempre present dins meu.

I Want to Be Inside You / J'ay Desiré Cent Fois

Today I found this poem in the net, and the
best has been that it is written in French
but translated in English as well.
And after reading it, one can see that both languages
are saying the same, but in different words, and images.
So, watching both together, one can reach a
simple conclusion:
Don´t let languages build borders to our feelings.
Everybody feel and know what feelings are.
There aren´t foreigners in the love country.

I felt quite identified with this poem.

A hundred times I wish I could transform myself
And become an invisible spirit that hides inside your heart
And seeks to comprehend your scorn
Which seems to me so cruel.

I would become master of your emotion.
I would discover the pulse of your nerves
As they flow through your flesh and change
Your disdain. And then I would know you.

In spite of yourself, against your will
I would be a part of your desires and your terms.
And I would chase the coolness from your veins.

So perfectly, love could set fire to you,
Then, when I saw them burst into full flame,
I would step out and be a man again.

French version:

J'ay desiré cent fois me transformer, et d'estre
Un espirit invisible, afin de me cacher
Au fond de vostre coeur, pour l'humeur rechercher
Qui vous fait contre moy si cruelle apparoistre.

Si j'estois dedans vous, au moins je serois maistre
De l'humeur qui vous fait contre l'Amour pecher,
Et si n'auriez ny pouls, ny nerfs dessous la chair,
Que je ne recherchasse à fin de vous cognoistre.

Je s¸aurois maugré vous et voz complexions,
Toutes voz volontez, et voz conditions,
Et chasserois si bien la froideur de voz veins,

Que les flames d'amour vous y allumeriez:
Puis quand je les voirrois de son feu toutes pleines,
Je me referois homme, et lors vous m'aimeriez.

Pierre de Ronsard

Viatge

Ara deu fer uns 5 anys, un bon amic em feia saber que
marxava a viure a l´altre costat d´oceà.
A l´aventura va dir-me.
I mentre xerravem, en una de les nostres últimes
converses, em confessà que s´havia enamorat,
però que no la coneixia en persona.
Era un d´aquells amors que sorgeixen, al cap de temps,
chatejant per internet.
El deixar la feina, els amics, la familia i a ella
se li feia molt dur.
Em digué que ja que sols parlava amb ella per escrit,
i no havia tingut temps ni manera de coneixer-la,
tot i viure a no massa distància,
volia despedir-se, d´una manera especial.
Dient-li tot el que sentia i deixant-li entreveu-re
que potser algun dia tornaria a buscar-la o si més no,
sempre la recordaria com a algú molt especial per a ell.
I en aquest punt em demanà que li fes un escrit
per enviar-li a ella.
Avui, després de tant temps, he trobat el meu escrit.
Aquestes linies son el resultat de la seva explicació
i els seus sentiments combinats amb la meva imaginació.
Ell ho va enviar, i pel que vaig saber després, per ell,
tot i que per mi era una desconeguda, a ella li agradà.

Et recordem Eric. A reveure!

Sempre he viscut
en un món de tenebra
sense haver-me´n adonat.
Vivint una vida
que no sabia si era la meva
o la de l´home
que veia reflexat
a l´altra cara de l´espill.
Mirant-me,
i preguntant-se
a la vegada
Qui és aquest?
Un matí i un altre
sense veure- hi un final.

Tenint-ho tot
sense tenir res

Però un dia
vaig decidir alçar el cap
i deixar de mirar
aquest mon terrenal.
Plé de passions k no entenia
ni volia cedir

Vaig fer un viatge
al no res,
al vuit.

En un salt
a un horitzó infinit.
Plé de possibilitats,
i del no res
va sorgir
la claror més cegadora.
Enmig d´una red immensa,
tancada en un quadrat
de la meva cambra,
del meu món

Aquella llum
despullà el meu ser,
i l´autentic jo
va sortir a l´exterior,
i en una explosió d´alegria
vaig ser jo mateix.
Per fi

Una llum clara,
que sempre havia buscat.
I tot i que m´era impossible veure-la
il.luminava tot el meu ser
i em feia sentir
SENTIR

Sols podia llegir-la,
però em feia estremir.
a cada paraula
a cada sospir
a cada somriure.

Era el SOL de la meva vida.
L´antítesi d´una glòria fingida.

Començà a il.luminar les meves nits.
Cada cop que tancava el llum
del meu món
i obria els ulls a l´esperança.
Algú com jo,
per fi.

Un senyal de l´altre costat.
Una forma divina
que encara no prenia cos
però que havia
embolicat el meu cor.
Tan sols
amb les seves paraules

Va passar a ser un Estel,
un àngel
entre el cel i la terra.
Per que era a la terra
però tocava el cel

Era com l´aigua,
clara,
i a la vegada
aire,
Per que no la podia retenir.
No la podia tenir.
El destí no m´ho permetia.

I sols la tenia
en un viatge
al món dels somnis
i els desitjos

És la claror del meu cel.
La meva nit sense dia.
El meu dia sense nit.
Fins que un viatge
al pervindre mutu...
separà
el que mai s´havia unit.
Per que un destí capritxós
no ho va permetre

L´aigua clara que tant necessitava...
es tornà salada,
rodant pels meus sentiments
sense pietat.
I vaig haver de rendir-me al destí,
al cap i a la fi,
l´amo de la situació

Tristor.
Un món estrany i nou
M´esperava a l´altre costat de l´oceà.
I des d´allí ja ho veia tot perdut.
La llum dels meus ulls,
l´estel que guiava els meus sentiments,
ja no hi era.


Però els estels son al cel,
i des de qualsevol lloc es veuen,
i la seva llum tornà a mi.

I el meu cor esclatà d´alegria
i amor.
Estimo.
Per fi puc estimar,
amb tota la noblesa del món.
I em sento estimat.

Ella no m´ha deixat.
Ha vingut amb mi,
sempre amb mi.
Al meu cor.

La princesa del meu regne.
Un regne sense noms
ni lligams,
i una princesa,
a qui algun dia faré reina,
per que l´estimo amb tot el meu ser.

Pavo al whisky

Me han enviado esta receta por e-mail y creo
que puede ser divertido provarla.
¿Alguien se anima?

Paso 1 :
Comprar un pavo de unos 5kg para 6 personas,
una botella de whisky, sal, pimienta,
aceite de oliva y unas tiras de panceta.

Paso 2 :
Envolverlo en la panceta, atarlo,
salpimentar y añadir un
chorrito de aceite de oliva.

Paso 3 :
Precalentar el horno marca 7 durante diez
minutos.

Paso 4:
Servirse un vaso de whisky.

Paso 5 :
Meter el pavo al horno en una bandeja.

Paso 6 :
Servirse seguidamente dos vasos de
whisky y bebérselos.

Paso 7:
Poner el terbostato en marca 8 después
de 20 binutos fara soasirla, no, soasarlo.

Paso 8 :
Meberse 3 pasos de whisky.

Paso 9 :
Después de bedia mora, hornar el
abro y controlar la coxión del
pato?....

Paso 10 :
Tomar la votella de bisquit y echarse
un buen chorro detrás de la cortaba
(no, la corbata).

Paso 11 :
Después de media hora de blus, titubear
hasta el forno.
Abrir la jodida buerta del borno y boltar(no),
volterar (no), voltar (no),
en fin, poner el pasvo en el otro sentido.

Paso 12 :
Quebarse la mano con la punhetera
buerta del borno al cerrarla,
mierda bodrida.

Paso 13 :
Intentar sentasrse en la puta silla
y reversirse 5 o 6 güisquis de vaso
o al gontrario, ya no ce.

Paso 14 :
Coter (no), gocer (no), cocer
(no, ay, si),cocer el bavo purante 4 horas.

Paso 15 :
Alejop, 5 pasos . Qué biem sientannnn...

Paso 15 :
Rtirar el horno del pavo.

Paso 16 :
Esharse otra buena chorretada de güisqui
encima.

Paso 17 :
Intentar sacar el horno de la cochinada
de bavo otra vez,
porque no funciono a la brimerar...

Paso 18 :
Recorger el pavo que se ha caido al
shuelo. Engujarlo con una marrananada
de trapo y meterlo sobre un blato, o un
clato o una vandeja.
En fin, a la porra....

Paso 19 :
Romperse la crisma a causa de
la grasa en los azulagos, o azulejos
de la bocina e intentar levantarse del suelo.

Paso 20 :
Decidir que al fin y al cabo se esta
decojones por el suelo y
terbinar la motella de rhisky.

Paso 21 :
Arrastrarse hasta la cama,
dorbir toda la noche.

Paso 22 :
A la mañana siguiente, beber mucha
agua para el inexplicable dolor de cabeza,
comerse el pavo frio con un buen cazo
de mayonesa y limpiar el estropicio
organizado en la cocina durante
el resto del dia.

Waiting for

Your picture in the messenger

the way you write
your voice
.... turns me on.

I imagine you
I stare at you
next to your webcam

You're sitting miles away from me
in your room

and just watching your smile
and just reading your features
following your body language

completely makes me breathless and turns me on.

I need to keep my most intimate feelings ...
or you will be able
to destroy me in a minute

even the distance

don´t my Prince, don´t

.....

I keep an eye open ... maybe am waiting for ...