Merry Christmas...?

Aquest correu l´he rebut avui mateix i m´ha semblat molt interessant. Tan de bó tots hi pensessim una mica en tot el que diu.
Tot i això...Bones Festes a tothom !!

Comunicat de la Plataforma PÀNIC, formada per Ses Majestats els Reis Mags d'Orient, l'oncle Tió i el Pare Noel

La Plataforma Anti-Nadal-Inundat-pel-Consumisme (PÀNIC) manifesta que aquest any Ses Majestats els Reis Mags d'Orient es declaren en vaga indefinida i que, fins que no siguin satisfetes les seves demandes, no es mouran de l'Orient Llunyà.

Les raons que han portat a Ses Majestats a prendre aquesta decisió dràstica són les següents:

L'Equip de Patges Reials està fart de portar tones i tones d'objectes inútils i de regals que van a parar al fons d'un armari o a l'abocador sense haver estat utilitzats.
Un 10% de les persones del món consumim el 70% dels recursos

Degut a la gran quantitat de regals sol·licitats, l'Equip de Patges Reials està obligat a fer jornades laborals que no respecten el conveni del Sindicat de Personatges Nadalencs. Buscar cada cop més regals i al preu més baix obliga a treballar a milions de persones de països empobrits en jornades inhumanes
3 de cada 5 treballadores de les fàbriques de roba del món no tenen contracte, fan més de 70 hores setmanals i cobren menys de 100 euros al mes

Ses Majestats estan farts de portar regals que només es poden trobar a grans superfícies i centres comercials i troben a faltar el contacte amb els seus amics botiguers i botigueres.
A l'estat Espanyol es tanquen 11 botigues de barri diàries per culpa de les grans superfícies

Ses Majestats no volen portar més regals fabricats per empreses que no respecten els drets dels treballadors i les treballadores i que se'n van a països pobres a contaminar el que no els deixen contaminar a Europa i els EEUU.


Per aquestes raons el PÀNIC declara una vaga indefinida fins que no hi hagi un compromís generalitzat de:

no regalar per regalar i mantenir un criteri racional

acordar amb la família i els amics el pressupost màxim dels regals per no convertir el nadal en una competició

evitar que els nens i nenes rebin allaus de regals que no tindran mai temps d'utilitzar

prioritzar els regals fets per un mateix o una mateixa

prioritzar els regals ecològics, justos i de proximitat

no deixar-se portar per la publicitat i tenir criteri propi

donar preferència a regals culturals i amb contingut

dedicar el nostre temps als altres: és el regal més valuós.

Així doncs, des del PÀNIC esperem que les vostres cartes i correus electrònics d'enguany segueixin aquestes reivindicacions. Si no és així, ja podeu esperar asseguts que no hi haurà ni cavalcada, ni camells, ni regals, ni tan sols carbó.

Desorden

Hoy me levanté temprano pero mi Mente siguió durmiendo.
Mi Cuerpo me llevó al trabajo pero se olvidó de Mí.
¿Descansé?
Pues no sé si fue así, solo sé que él volvió a casa
y no me encontró.
Se sintió perdido, angustiado y Ansiedad le atacó.
Empezó a llenar el vacío que dejé en él,
incapaz de comprender que le estaba pasando.
Mientras, yo, seguía durmiendo.
Pidió ayuda a Corazón, pero este se sintió sin Alma.
Solo y sin guía empezó a desordenar mis emociones.
Miedo se apoderó de él.
Y ahora, perdida, sola,
sigo durmiendo mi propio camino,
¿Libre?
¿Qué pecado me tiró la primera piedra?

També per tu

També per tu que els anys et passen
sense malmetre’t gens les mans,
per tu que mires sempre enrera
perquè et fa por mirar endevant.
També per tu que sempre trobes
que el guany és poc i el risc molt dur,
tu per qui mai no val la pena
alçar la veu contra ningú.
També per tu que et fas enrera
si el joc et sembla poc segur,
també per tu que tot ho esperes
de l’altra gent, també per tu.
També per tu que ni t’adones
d’aquells que passen pel carrer,
que has tan après a no fixar-te
en tot allò que no et convé.
També per tu que tens la norma
de moure’t sempre al grat del vent
tu que quan parles dels qui lluiten
en dius sovint la pobra gent.
També per tu que converteixes
l’orgull subtil amb pietat,
tu que no entens que encara hi hagi
gent que demana llibertat.
També per tu, si ara voldries
no haver dit mai que no a ningú.
També per tu, si quan m’escoltes
et sents molt sol, també per tu.

Miquel Martí i Pol

Procrastination

This text is not mine, but I found it quite interesting.
Hope you enjoy it and maybe, like me, it will help you a little.

Procrastination- 4 Essentials to Break Through
from Beth A. Tabak

"I have learned that most regrets come from the things I DIDNT do. I have learned that regret lasts forever."

Procrastination- putting off what you can do today until tomorrow.
7 years, 5 months, and 2 days later youre wondering why you never started that book. It would have been completed. You could be reaping the rewards and writing full time. You see yourself sitting on the garden patio of your dream home surrounded by towering palms and luxurious flowers. As the ocean breeze glides across your face the telephone rings. You made the Best Seller List. In regret the vision is bright. In procrastination its doom and gloom. Back in the present you may be saying, Theres too much competition. No one will publish my book? What if you flip flop the picture so you are pulled towards the intense vision you had in regret like it was a magnet. Why not create that vision sooner rather than later. Procrastination leads to stress, poor health, and regrets that last for life. Action results in fulfillment, life experience, and wisdom. Get the 4 steps to break through procrastination below.

Step 1- What are you procrastinating on? Is it appropriate to hold off or irrational postponement? Will this make a positive impact in your life? Choose the area that you will stop procrastinating and make a renewed commitment.

Step 2- Discover the source to find the solution. Consider when your car doesnt start. You look for the source of the problem. When you find the source it is easy to take action to make the repair. Look behind procrastination to find what is restraining you. It may be an unpleasant task, lack of interest, someone elses goal, a large overwhelming project, fear, poor time management, or indecision. Be brutally honest and get to the source.

Step 3- Based on the source; decide if this is a goal you want to keep. If so, choose a strategy that feels good to you. It may mean developing new habits. Discover the source and set up the strategy in a way that you know you will take action. Here are some possible sources and solutions to get your ideas flowing:

An Unpleasant Task/ Lack of Interest- Schedule it at the beginning of the day so it is not hanging over your head all day long. Think of how great you will feel to have it done. Reward yourself when you follow through.

Someone Elses Goal- Set a boundary...say no or accept only the part of the job that you feel good about. If you can not say no (ex. employment situation) then you may choose to follow the above solution.

A Large Overwhelming Project- Break the project into small manageable tasks. What part can you do? What can you delegate? What is the first step? What daily steps can you take? A great solution for decluttering!

Lack of Focus Due to Multiple Projects- Prioritize the projects then break them down into small manageable tasks as in the step above. Focus on completion of one project at a time.

Fear- What is the fear telling you? Is it valid or an irrational assumption? Usually what we anticipate doesnt occur. Picture the ideal end result. Affirmations and visualization can help. Focus on how great you will feel simply for having the courage to try. As Eleanor Roosevelt says, you gain strength, courage, and confidence by every experience in which you stop to look fear in the face. Your must do the thing which you think you cannot do.?br />
Poor Time Management- Schedule a block of time daily or weekly to work only on this project. Keep the appointments. Begin with small blocks of time (whatever you can commit) until you are consistently keeping the appointments. Then consider committing more time.

Indecision- When you dont know what to do set a deadline to make up your mind. Then get whatever support and information you need to be able to make an educated decision.

Step 4- Hold an intense vision- Think of that clear, exciting picture that shows up in regret. Allow that to pull you towards it. You have great capabilities when you take action, even if its learning in action. Focus on how great you will feel when you go for it! After all, it is through the journey that the great and memorable moments take place.

What project will you stop procrastinating on?
The first action I will take by _____ (date) is _________________________(action). Starting Now!

Copyright 2006, Beth A. Tabak, All rights reserved.

M´agrada

M´agraden les coses senzilles.
Sentir la remor de les fulles a la tardor,
l´olor de galetes recent sortides del forn,
i com repica la pluja als vidres.

M´agrada el só de les meves passes
amb sabates de diumenge
fer cops d´alé a l´aire
i mira com desapareix com fum,

M´agrada el hola i adeu de la gent
al carrer a última hora de la tarda.
Xafar un toll quan porto botes i
mirar els esforços de l´aigua per tornar a lloc.

M´agrada comptar quants colors tenen les fulles dels arbres
quan reflexen la llum de la posta de sol.
Mirar com es mou la roba estesa
en un dia de vent.

M´agrada despertar d´un somni bonic
i girar-me dins el llit per continuar-lo.
Llevar-me i veure que ja no hi ets
pero tenir la teva olor als llençols.

I acabar el dia fumant-me un cigarret
estirada al sofà,
sense pensar en res,
sols mirant com les volves de fum
s´enduen el meu somriure
cap on ets tu.

Reflexes de realitat

Tinc la teva foto repenjada a l´escriptori. En diagonal a la meva mirada, al recte dels meus sentiments.
L´he vista tants cops...que quan la miro busco algo difernt.
La miro fixament, pensant com devia ser l´instant abans i el de després, creant un miratge damunt teu, intentant veure-hi més enllà del paper.
De vegades sembla que em parli, amb una mirada dolça, d´altres que em mira amb sarcasme, o fredament com el marc que l´envolta.

Em situa com em situa, sempre em mira. Dreta, esquerra, dalt mig, baix... sempre em troba! i si en faig massa cas em posa nerviosa fins que giro el cap a un altre lloc... però no! allí hi tinc el mirall i torno a trobar la teva mirada reflexada en ell. Difícil fugir. Tot i que des de la meva situació li dona l´esquena.

I em miro al mirall. Imatge en front imatge de fet amb el meu reflexe inclós.
Agafo la teva foto i me la miro. Ara et tinc a les mans i t´encaro al mirall.
Quina ironia tan real! Ara que et sostenc estas d´esquena a mi i allí al reflex, on sols soc, això un reflex, m´estas mirant a mi.

Això és el que la vida em recorda. Tan tu com jo sols podem retenir les nostres imatges, juntes i a un mateix nivell, reflexes, a l´altre costat del mirall.
Qué és lo real? Acceptar que aqui no puc tenir-te, que sols ets un paper de foto.
Allí hi ha la teva imatge i la meva juntes mirant a una mateixa direcció.
Aquesta es la realitat, on jo estic sola sense tu, sostenint una imatge que no em mira.

I em rebelo, i encaro la foto cap a mi.

Pero continua sent tan sols la teva imatge qui em mira. El meu reflex sols sosté un paper en blanc, o no hi ha ni color, ni calor, ni vida. Al igual que a la realitat.
La meva imatge esta sola, i jo també.
Aixó és l´únic que tinc de tu, una imatge, un record.

Si, l´altre costat és ficció perque allí estem junts amb igualtat de condicions. Però des d´aqui sols som miratges del que voldria tornar a tenir.

No puc ser als dos llocs a la vegada sent jo!... i tu tampoc.
És cruel el meu mon real, no et puc tenir amb mi, sols a l´altre costat on no et podre tenir mai, per molt que faci, per molt que senti, per molt que et desitgi.

Un brot de rabia i frustació s´apodera de mi.
Llenço el marc amb la teva foto contra el mirall. Sense pensar. Una decisió ràpida, que destroça el mirall en mil bocins.
Com vas fer tu amb mi. Llençant-me contra el mirall de la il.lusió que haviem creat els dos, conscient o inconscientment, partint-me, destruint-me.

Vidres al terra, tan transparents i purs com tallants i freds. He intentat destruir-te i així alliberar-me de tu.

Però, entre la resta de les meves il.lusions ara fetes vidres, resta la teva imatge, escapada del marc. Intacta. Mirant-me amb el teu somriure ara vidriat.

No puc fugir de tu! No puc fugir de mi!
Grabat a foc dins meu, et recullo del terra, i beso sense voler la teva imatge, esclava del record.
La calor dels meus llavis s´impregna damunt teu, però s´esvaeix tan rapidament, com van fer-ho al seu dia les teves belles paraules.

De peu damunt les restes metafòriques del que lo nostre va ser, del que hagués pogut ser, ploro la teva perdua, i tanco els ulls davant la cadena perpetua que m´imposa la teva mirada sempre present dins meu.

I Want to Be Inside You / J'ay Desiré Cent Fois

Today I found this poem in the net, and the
best has been that it is written in French
but translated in English as well.
And after reading it, one can see that both languages
are saying the same, but in different words, and images.
So, watching both together, one can reach a
simple conclusion:
Don´t let languages build borders to our feelings.
Everybody feel and know what feelings are.
There aren´t foreigners in the love country.

I felt quite identified with this poem.

A hundred times I wish I could transform myself
And become an invisible spirit that hides inside your heart
And seeks to comprehend your scorn
Which seems to me so cruel.

I would become master of your emotion.
I would discover the pulse of your nerves
As they flow through your flesh and change
Your disdain. And then I would know you.

In spite of yourself, against your will
I would be a part of your desires and your terms.
And I would chase the coolness from your veins.

So perfectly, love could set fire to you,
Then, when I saw them burst into full flame,
I would step out and be a man again.

French version:

J'ay desiré cent fois me transformer, et d'estre
Un espirit invisible, afin de me cacher
Au fond de vostre coeur, pour l'humeur rechercher
Qui vous fait contre moy si cruelle apparoistre.

Si j'estois dedans vous, au moins je serois maistre
De l'humeur qui vous fait contre l'Amour pecher,
Et si n'auriez ny pouls, ny nerfs dessous la chair,
Que je ne recherchasse à fin de vous cognoistre.

Je s¸aurois maugré vous et voz complexions,
Toutes voz volontez, et voz conditions,
Et chasserois si bien la froideur de voz veins,

Que les flames d'amour vous y allumeriez:
Puis quand je les voirrois de son feu toutes pleines,
Je me referois homme, et lors vous m'aimeriez.

Pierre de Ronsard

Viatge

Ara deu fer uns 5 anys, un bon amic em feia saber que
marxava a viure a l´altre costat d´oceà.
A l´aventura va dir-me.
I mentre xerravem, en una de les nostres últimes
converses, em confessà que s´havia enamorat,
però que no la coneixia en persona.
Era un d´aquells amors que sorgeixen, al cap de temps,
chatejant per internet.
El deixar la feina, els amics, la familia i a ella
se li feia molt dur.
Em digué que ja que sols parlava amb ella per escrit,
i no havia tingut temps ni manera de coneixer-la,
tot i viure a no massa distància,
volia despedir-se, d´una manera especial.
Dient-li tot el que sentia i deixant-li entreveu-re
que potser algun dia tornaria a buscar-la o si més no,
sempre la recordaria com a algú molt especial per a ell.
I en aquest punt em demanà que li fes un escrit
per enviar-li a ella.
Avui, després de tant temps, he trobat el meu escrit.
Aquestes linies son el resultat de la seva explicació
i els seus sentiments combinats amb la meva imaginació.
Ell ho va enviar, i pel que vaig saber després, per ell,
tot i que per mi era una desconeguda, a ella li agradà.

Et recordem Eric. A reveure!

Sempre he viscut
en un món de tenebra
sense haver-me´n adonat.
Vivint una vida
que no sabia si era la meva
o la de l´home
que veia reflexat
a l´altra cara de l´espill.
Mirant-me,
i preguntant-se
a la vegada
Qui és aquest?
Un matí i un altre
sense veure- hi un final.

Tenint-ho tot
sense tenir res

Però un dia
vaig decidir alçar el cap
i deixar de mirar
aquest mon terrenal.
Plé de passions k no entenia
ni volia cedir

Vaig fer un viatge
al no res,
al vuit.

En un salt
a un horitzó infinit.
Plé de possibilitats,
i del no res
va sorgir
la claror més cegadora.
Enmig d´una red immensa,
tancada en un quadrat
de la meva cambra,
del meu món

Aquella llum
despullà el meu ser,
i l´autentic jo
va sortir a l´exterior,
i en una explosió d´alegria
vaig ser jo mateix.
Per fi

Una llum clara,
que sempre havia buscat.
I tot i que m´era impossible veure-la
il.luminava tot el meu ser
i em feia sentir
SENTIR

Sols podia llegir-la,
però em feia estremir.
a cada paraula
a cada sospir
a cada somriure.

Era el SOL de la meva vida.
L´antítesi d´una glòria fingida.

Començà a il.luminar les meves nits.
Cada cop que tancava el llum
del meu món
i obria els ulls a l´esperança.
Algú com jo,
per fi.

Un senyal de l´altre costat.
Una forma divina
que encara no prenia cos
però que havia
embolicat el meu cor.
Tan sols
amb les seves paraules

Va passar a ser un Estel,
un àngel
entre el cel i la terra.
Per que era a la terra
però tocava el cel

Era com l´aigua,
clara,
i a la vegada
aire,
Per que no la podia retenir.
No la podia tenir.
El destí no m´ho permetia.

I sols la tenia
en un viatge
al món dels somnis
i els desitjos

És la claror del meu cel.
La meva nit sense dia.
El meu dia sense nit.
Fins que un viatge
al pervindre mutu...
separà
el que mai s´havia unit.
Per que un destí capritxós
no ho va permetre

L´aigua clara que tant necessitava...
es tornà salada,
rodant pels meus sentiments
sense pietat.
I vaig haver de rendir-me al destí,
al cap i a la fi,
l´amo de la situació

Tristor.
Un món estrany i nou
M´esperava a l´altre costat de l´oceà.
I des d´allí ja ho veia tot perdut.
La llum dels meus ulls,
l´estel que guiava els meus sentiments,
ja no hi era.


Però els estels son al cel,
i des de qualsevol lloc es veuen,
i la seva llum tornà a mi.

I el meu cor esclatà d´alegria
i amor.
Estimo.
Per fi puc estimar,
amb tota la noblesa del món.
I em sento estimat.

Ella no m´ha deixat.
Ha vingut amb mi,
sempre amb mi.
Al meu cor.

La princesa del meu regne.
Un regne sense noms
ni lligams,
i una princesa,
a qui algun dia faré reina,
per que l´estimo amb tot el meu ser.

Pavo al whisky

Me han enviado esta receta por e-mail y creo
que puede ser divertido provarla.
¿Alguien se anima?

Paso 1 :
Comprar un pavo de unos 5kg para 6 personas,
una botella de whisky, sal, pimienta,
aceite de oliva y unas tiras de panceta.

Paso 2 :
Envolverlo en la panceta, atarlo,
salpimentar y añadir un
chorrito de aceite de oliva.

Paso 3 :
Precalentar el horno marca 7 durante diez
minutos.

Paso 4:
Servirse un vaso de whisky.

Paso 5 :
Meter el pavo al horno en una bandeja.

Paso 6 :
Servirse seguidamente dos vasos de
whisky y bebérselos.

Paso 7:
Poner el terbostato en marca 8 después
de 20 binutos fara soasirla, no, soasarlo.

Paso 8 :
Meberse 3 pasos de whisky.

Paso 9 :
Después de bedia mora, hornar el
abro y controlar la coxión del
pato?....

Paso 10 :
Tomar la votella de bisquit y echarse
un buen chorro detrás de la cortaba
(no, la corbata).

Paso 11 :
Después de media hora de blus, titubear
hasta el forno.
Abrir la jodida buerta del borno y boltar(no),
volterar (no), voltar (no),
en fin, poner el pasvo en el otro sentido.

Paso 12 :
Quebarse la mano con la punhetera
buerta del borno al cerrarla,
mierda bodrida.

Paso 13 :
Intentar sentasrse en la puta silla
y reversirse 5 o 6 güisquis de vaso
o al gontrario, ya no ce.

Paso 14 :
Coter (no), gocer (no), cocer
(no, ay, si),cocer el bavo purante 4 horas.

Paso 15 :
Alejop, 5 pasos . Qué biem sientannnn...

Paso 15 :
Rtirar el horno del pavo.

Paso 16 :
Esharse otra buena chorretada de güisqui
encima.

Paso 17 :
Intentar sacar el horno de la cochinada
de bavo otra vez,
porque no funciono a la brimerar...

Paso 18 :
Recorger el pavo que se ha caido al
shuelo. Engujarlo con una marrananada
de trapo y meterlo sobre un blato, o un
clato o una vandeja.
En fin, a la porra....

Paso 19 :
Romperse la crisma a causa de
la grasa en los azulagos, o azulejos
de la bocina e intentar levantarse del suelo.

Paso 20 :
Decidir que al fin y al cabo se esta
decojones por el suelo y
terbinar la motella de rhisky.

Paso 21 :
Arrastrarse hasta la cama,
dorbir toda la noche.

Paso 22 :
A la mañana siguiente, beber mucha
agua para el inexplicable dolor de cabeza,
comerse el pavo frio con un buen cazo
de mayonesa y limpiar el estropicio
organizado en la cocina durante
el resto del dia.

Waiting for

Your picture in the messenger

the way you write
your voice
.... turns me on.

I imagine you
I stare at you
next to your webcam

You're sitting miles away from me
in your room

and just watching your smile
and just reading your features
following your body language

completely makes me breathless and turns me on.

I need to keep my most intimate feelings ...
or you will be able
to destroy me in a minute

even the distance

don´t my Prince, don´t

.....

I keep an eye open ... maybe am waiting for ...

6 / 7

Entre 6 y 7 horas
me separan de ti
de tu dia que es mi noche
y mi dia una noche sin fin

De 6 a 7 son las horas que duermo
6 sueños por noche
menos de ellos recuerdo
y algunos que no quisiera recordar

6 palabras forman
una de las frases más bellas
Te quiero con todo mi corazon
6 letras el verbo que en ellas manda
Querer

6 es el unicornio
del numero sin valor
y a su vez este
el emblema de la fantasia

En eso vivo yo
en un sueño, una fantasia
cada 6enta segundos
cada 6enta minutos
sin poder salir de ese laberinto

6 es la parte que me toca
de una pareja de numeros que se invierten
cuyo valor no importa
solo lo que ellos juntos representan

No es solo un símbolo
es la union de la mente y el sexo
la comunicacion y el placer

6 es la imagen de un cometa
que celestialmente baja a la tierra vacio
para convertirse en 9
un globo que ya lleno de esperanzas sube
a las estrellas
de donde jamas debio bajar
por que no habria males por los que pedir
ni tristeza, ni dolor

7 son los pecados capitales
7 dias de la semana
uno para cada uno de ellos
7 nombres tiene
la bestia del averno
y 7 peldaños de ruina
la bajada a los infiernos

Entonces pues
¿quien es el poseedor de este baile
de números?
¿quien sonrie y se regocija ante
la matemática exacta?

Es fácil deducirlo
666 es el numero que marco de telefónica
para saber el consumo de mi mobil
el precio que debo pagar
por disfrutar de las migajas del sentimiento

El precio de mi tortura,
de mi tributo a un poderoso caballero,
don dinero
Socio minoritario
en el poder y el control
socio de alguien que firma con este emblema

666
el de los tres angeles caidos del cielo
como cometas
en su estela hacia el fondo de la tierra.

Como la estela de mis recuerdos
hacia el fondo de mis pensamientos
hacia el fondo de mi ser
donde anida la amargura
donde se alimenta la pena
donde se muere el querer.

Hot line

What about a rainy afternoon, drinking a soft warm cocoa,
behind French windows, sitting,
almost lying surrounded by white and cream silk cushions
on wooden floor, only wearing a black bra,
black silky shorts, silk black gloves, tight black necklace,
black high heeled shoes and with a sort of naughty smile,
drinking and looking at you?

Do you want more?
Well...it would be a Sunday afternoon, after lunch.
It starts to rain
And we decide not to go out from home

Relaxing afternoon with TV or playing with our pets
But you almost fall asleep in front of the TV
because you are very tired
And I decide to have a shower
But you are not sleeping

There is only a tiny window in our bathroom,
just to allow ventilation and I open it,
To hear the sound of thunders, something I like.

And it is going on raining, and because I am in the shower
I don’t hear you coming
I open the shower and feel the warm water running down my skin
Drops slippering easily over me
My face, my arms, my whole body
...

Shall I go on?
I see...

Am completely wet with the water and when I decide
to go for the sponge... two strong hands from behind me
full of liquid soap start caressing my skin

At first I get surprised and scared
But it is you, whispering at my left ear,
shhhh, don’t move..
You take my arms and made me place them behind your head,
but remember you are behind me, so I can’t see your face,
and you say again...
Please, don’t move...let me do it for you
...
Then your hands become like two sponges
And they are slippering up and down my body
Meanwhile the water is still running over my face
And I close my eyes and open my mouth slightly, I need air,
the way you are touching me is soft but with energy
And am feeling ...

and...

Better stop?

Let’s go on then

You untie my dark and wavy hair over my shoulders
And wash my hands, and then my arms, then you go back
and do my back and my legs,

The outside side and the front, and the back, but not the inside… yet
You still don’t let me move
...
Then you go up again and press gently my breasts
I want to move, but you don’t let me

My hands go directly to the wall of the shower
Am shivering
You still go on playing
I can feel the pleasure with water running over me,
and your whispers in my ears,
and your hands

Then you go down on your knees, still behind me,
and push me against the wall
And you start washing my legs
From down to up

Water is clearing me up
You are going up washing me with your hands
Am loosing my breath
Almost moaning
And you wash me, down my back, gently
Am loosing my point of reference to the wall
My eyes are closed
Then you stand up again

Yes...

And whisper

Open your legs my dear

Water still running
I almost don’t have soap
You place some in your hands
And then you say
Close your eyes
Don’t breathe until you can count three

I do

And at number three

I feel your warm and sweet hand washing my treasure
I move my head backwards
My hands are trying to subject to the wall
But they slipper

You still doing from behind me
So, I can’t see you or hear you
You are taking your time
Rubbing me gently
Enjoying the touch of my skin there,
am getting completely wet inside

And you know it
You are not going to stop
and I don´t want you to

Then you stand up
And you turn me face to face at you
I can see the pleasure of power in your eyes
And you can see me helpless

Then your left hand goes behind my neck
And you kiss me
Kiss me hard on my lips
Am on fire but you are too

Your right hand is still foaming my treasure
But very slowly, now just rubbing me

Your passion is kissing all my body now
Destroying me
Killing my will

Water is still running over us
But you control everything
And you control the water too
With a naughty smile

You are clearing me up, everywhere
I want to touch you, kiss you, and bite you
But you still don’t let me!!

No merci for me, still standing up,
with my hands grabbing the telephone shower
hanged over my head, because you want it that way,
legs spread and you kneeled in front of me

This is too much
I beg for mercy, moaning a please

Water running over my treasure
You move the phone shower previously
so now the water goes directly over my breasts
You smile again

...

Now your hands go directly behind me and grab me firmly,
with energy, pulling me in front of your face
My treasure is facing you
You slow the water
Am shivering
Almost to death

You are few centimetres from my skin
And you blow your soft warm breath over me

God!

then you kiss me there

I feel a lightning going all trough my body
crossing my soul
I almost faint
but you go on
and on and on

Brain out of order
raining outside
thunderstorm outside and inside me
your warm and velvet lips
rubbing my sweet treasure

...

...

are you still there?

Mort d´un bolígraf

Mentre escric el que sento, el que penso,
mirant al ventall de possibilitats que t´ofereix
un paper en blanc,
hi ha un bolígraf que lluita per fugir d´entre els meus dits
presa de pànic,
per la seva condemna a treballs forçats,
durant ... ves a saber quant.
Obligat a dessagnar-se
per que jo troba una mica de pau interior.

La meva mirada s´allunya
a un fons per definir,
a un requadre dins l´autovia de la comunicació,
on gent de rostre immòbil intenten en va
comunicar-se amb mi,
però passen com vehicles vinents d´un carril contrari.
Trobades de segons,
que per a alguns impliquen molt
però per a d´altres
sols una enlluernada al camí.

La nit esgota les meves hores,
inexorable,
sense pietat.

La seva bellesa expulsa del meu interior,
mentre la lluna sembla riures de mi,
un cúmul brutal de sensacions desordenades,
sense pautes d´escritura,
ombres de records tan llunyans
i tan intensos
que la seva tornada crema.

Fonen la meva voluntat ,
estripen la meva ànima,
i he de rendir-los pleitesia,
deixant que travessin novament
el llindar del meu pensament,
sota el mal nom de Records,
encara que duguin una nova disfressa.


Records sense forma, alguns,
o sense imatge.
Empremtes d´una vida,
gravades a foc roent,
sempre damunt les mateixes marques.

No permeten que les cicatrius es recuperin,
no deixen lloc al descans de l´oblit.
No deixen decidir
Opinar,
sent sempre esclau de les sensacions
que et torturen fins la bogeria,
o t´eleven al plaer més sublim,
per tornar a fer-te caure en les terres de l´infern,
per que sentis la pròpia realitat
com part d´un malson
i t´adonis de la propietat
que vas edificant,
adquirint en aquelles infernals terres.

Com el meu propi heroi de llegenda,
que es incapaç de forjar el seu propi destí,
perquè la boira de les seves pròpies angoixes
no el deixa veure més enllà
del seu propi autocompadiment.

Màrtir d´una causa inconclusa i difosa
és incapaç de lluitar amb la llança del valor
i l´escut de l´enteresa.

I fujo,
Fujo lluny a móns de cels clars
i mar en calma.
On la tormenta s´esvaeix,
on la rosada brilla
damunt la fresca i tendra gespa
dels camps dels somnis.
On els trons donen pas a rialles de felicitat
I petons de caramel,


On les paraules son
com pomes ensucrades
i les mirades
com delicats pètals,
que lleugerament
t´acaricien l´ànima.

Un lloc
de bellesa senzilla i neta,
de desitjos transparents com l´aigua
On no hi ha preus a pagar
Ni risc, ni espines, ni por.

Un lloc a l´altre costat del mirall
On l´unic que te la clau per entrar-hi
Ara per ara
ets tu.

Un lloc on he estat altres cops.
com en un miratge,
provocat pels meus propis anhels
de puguer-hi ser
però sempre...
amb el company equivocat.

Un camí tortuós i fràgil
és el que tinc al davant.

No el puc fer sola.

No em veig amb cor.

Un cor en el que sols la teva veu,
provoca el desglaç
de totxos de gestes glaçades
i armes de paraules malsonants
que s´han anat edificant,
al revoltant del meu punt vital,
ofegant-me,
roent el meu interior,
davant la meva desesperació per omplir
el vuit en els meus braços
i un ple en els meus ulls.


Tu omples la meva mirada,
regant les llavors del meu interior
amb esperança.

La teva frescor desarma
a l´abatut heroi de llegenda,
que reposa vençut dins meu,
fent-lo somriure de nou,
mentre eleva el seu esguard,
al nou vent del destí.

Torrents d´aigua clara vessen dels meus finestrals
corrent per damunt les expressions,
acariciant les sensacions.
Il•luminant les blanques riberes del llindar de l´estat d´ànim.
L´aigua estancada s´allibera,

Comença el desgel.

Sons prohibits o impronunciables,
baixen les escales del pensament
per aturar-se, tímids, al llindar de les respostes
Ni ells mateixos creuen
que encadenats entre ells,
tinguin opció a formar aquelles belles cadències
que creien mai tornarien a formar.

Son lliures per expressar-se.

Tornar a sentir.

Viure en l´oida i els pensaments dels altres.

Existir.


Tancar finalment un cercle
i deixar-lo fugir com una bombolla,
lluny de l´alé dels meus reflexes.
Amunt, lluny de la foscor
que en un principi va causar.


Esvaint qualsevol resta de malestar,
deixant espai
als jocs innocents dels sentits,
que es senten reviure.

El cel m´obra els seus braços,
creuats de venes blanques,
plenes de la mateixa puresa
que rauxa divertida avall
creuant les meves emocions.

I tanco els ulls,
mentre els cegadors rajos de claror.
fan cua,
al llindar de la meva mirada.

Tan de bo sempre es quedessin allí.
Tu em fas sentir així.
Com quan plou suau
i l´aigua es una carícia.

Com quan no plou,
però et lleves al matí
i tot al teu voltant es plé de rosada.

Tot brilla,
com quan tu ets al meu voltant.

Els colors de la vida prenen relleu i forma,
I paraules que en un temps,
eren com vidres tallants entre els llavis,
deixen d´existir,
per donar pas a aquelles
que son com pastissets cremosos,
recent sortits del forn.
Tebis, com les teves mans.
Suaus com els teus petons.

És arribat el descans de l´heroi,
després de tantes batalles.
S´ha guanyat gaudir del triomf
damunt la penombra.
Tu cuidaràs d´ell,
i ell de tu.
I la pèrdua de la seva espasa,
dessagnada damunt el paper,
haurà pagat la pena.

S´obren portes a un sentir,
vell i nou a la vegada.
Ja no caldrà fugir,
al castigat mon dels somnis,
d´on sempre havia de pagar el preu
de despertar.

Al teu costat
vull estar desperta,
per sempre més amor meu,
mentre m´alimentis amb els teus anhels
i desitjos d´un futur compartit.

Un futur incert, cert.
Però un futur.

Paraula que ja havia deixat d´existir,
en els anuaris de les meves memòries.

Paz interior

Este escrito que encontré no es mio, y no se de donde salió, me lo enviaron a mi correo hace ya algunos años, pero me pareció digno de estar colgado en todos los blogs de este planeta nuestro. Así pues... Enjoy it & help yourself!

Hay que estar atentos y alerta a síntomas de paz interior.
Los corazones de mucha gente han sido expuestos a esta paz interior,
y es posible que gente de todas partes pueda sufrir,
lo que se podría llamar una epidemia.
Esta seria una grave amenaza para la condición conflictiva estable en todo el mundo.

ALGUNOS SÍNTOMAS DE PAZ INTERIOR

• Tendencia a pensar y actuar espontáneamente.
No con miedos basados en experiencias pasadas.
• Una habilidad sin duda, para disfrutar cada momento.
• Pérdida de interés en juzgar a otros.
• Pérdida de interés en juzgarse a uno mismo.
• Pérdida de interés en interpretar lo que hacen los demás.
• Pérdida de interés en conflictos.
• Perder la habilidad de preocuparse. (Esto ya es muy serio)
• Frecuentes, emocionantes episodios de apreciación.
• Sentimientos de conexión con otros y con la naturaleza.
• Frecuentes ataques de sonrisas.
• Una tendencia incrementada de dejar que las cosas pasen,
en lugar de hacerlas pasar.
• Una receptividad incrementada a sentir el amor de otros
y la necesidad incontrolable de extenderlo.


CUIDADO: Si tienes algunos o todos los síntomas arriba mencionados,
se te avisa de que tu condición de paz interior está tan avanzado,
que es ya imposible de curar.
Si frecuentas a alguien con estos síntomas,
te avisamos que estás por propio riesgo.

El Roure i el Mar

En un temps molt remot, i en un lloc tan llunyà,
i alhora tan a prop i present que gairebé crema, hi vivia un Roure,
tan robust i fort, que feia acotar el cap a tots aquells que s’atansaven a créixer vora seu, i feia alçar-lo d’admiració a tots aquells que sabien veure aquella fermesa.

Era un arbre singular, no n’hi havia cap com ell,
ja que on es vist que un Roure tan magnífic creixi a la vora del Mar?
De fet ni ell mateix se n’havia adonat.
Tenir el Mar a la vora era un agradable costum.
Aquest era per a ell una vista magnífica, un balcó a l’horitzó,
un lloc en calma on reposar la mirada, o al menys això semblava.

Li agradava mirar-lo,deixant així, fruir els seus pensaments,
mentre mirava aquell doll immens d’aigua blava.
Però a ell no li calia l’aigua del Mar, vora d´ell tenia un Estany
on reflectia la seva ombra.

I així, tot i que el Roure i l’Estany eren un, la mirada d’aquest es perdia molts i molts cops en la fondària del Mar, en un fons que mai havia vist i que el fascinava.

Tantes i tantes històries de vaixells que provaren de creuar-lo,
i havien naufragat, cap el fons més fons, enamorats
d’aquell misteri que fins hi tot els ofegava, deixant en el Mar
tan amargs records, que havia d’engolir-los amb tresors inclosos.
I aquests romanien ben al fons, on ningú podia arribar-hi,
ja que era l’únic que el Mar volia protegir.

Tants cops les havia sentit el Roure aquestes històries sobre el Mar,
de gavines que reposaven a les seves branques, sempre volant d’un lloc a l’altre
i establint una correspondència natural, la seva connexió comuna.

Però el temps passava i el Roure s’anava fent més alt i ferm dia rera dia,
fins que un dia el Mar ja no va poder evitar que es reflectís damunt d´ell.

Pel Roure era una nova experiència, però i pel Mar?
Ell ja no podria cobrir-se, l’alçada del Roure ja no li permetia.
Ara ell era capaç de veure en el seu interior i el seu escut
d’aigua blava passà a ser transparent.

Aquesta visió mig enamorà al Roure però el feu dubtar,
ell ja tenia un lloc on reflectir-se, també transparent i quiet vora seu,
en canvi el Mar sempre anava i venia. Havia de triar.

Poc a poc el Mar s’enamorà d’aquell reflex
intentant que l’Estany no s’adonés de res, i de fet així era,
ja que reposava quiet a rens de terra, vora el Roure, segur de la seva set.

Havia de ser un secret, però algunes gavines, més avispades que d’altres,
ja el coneixien, i d’altres ho començaren a veure.

El Roure començà a enviar senyals al Mar, en forma de fulles,
i aquest el corresponia amb altes onades que el feien feliç.

Però el Mar no arribava al Roure, no podia tocar-lo, acariciar-lo, sentir-lo,
i ni molt menys apagar la seva set, això ja ho feia l’estany.
I la tristesa del Mar anà fent-se més i més gran.
Ja ni les fulles enviades que canviaven el seu color el consolaven.

El Mar havia d’acceptar les seves limitacions,
i les llàgrimes que s’anava empassant l’anaven salant.
Ja tenia el color que el Roure li havia ofert
però també la salabró que ell sol s’havia engolit.

El Roure també estava trist, però res podien fer
i aquesta tristor provocaria que el ferm arbre perdés les seves fulles
al final de cada estiu, en direcció a aquell record, a aquell sentiment.
I així és encara, potser com ha de ser.

Tot i això, el Mar sempre somia,
pensa que potser algun dia podrà apagar aquella set,
té molta aigua per oferir, així tornaria a ser tan dolç com era
i transparent pel Roure altre cop.

Però aquest ha continuat la seva vida feliç vora l’Estany,
tot i que en les seves fulles hi ha un alé de tristor,
i quan cau la nit s’alça la seva feblesa
i mira de reüll la foscor del Mar, i aquell reflex que la lluna li ofereix.
Tot queda amagat en el seu interior i en el seu silenci.

El Roure ho sap i ho respecta, res no diu, sols escolta...
aquella remor involuntària del Mar,
que li fa saber que ell sempre serà allí,
i amb això ja en té prou.

Però és realment així?
Una pregunta sense resposta, que de segur mai la tindrà,
sols resta esperar, mentre el Mar espera mirant amb nostàlgia
el somriure de l’esguard d’un record.
En el que hagués pogut ser...

Potser algun dia.....

Som a casa

La llar de foc encesa
El televisor alt de volum
El repic de les claus al cendrer del rebedor
El tarareig de cançons desconegudes,
per nosaltres perdudes en un temps
en el que encara no hi érem

La lluentor del vostres ulls
El somriure espontani
L´alegria que sentiu en veure´ns
repartida a tots per igual

Tornar a ser nens
cada cop que estem junts
quan ja fa temps
que hem deixat de ser-ho

Saber-nos una barreja vostra
suma del vostre amor
que ha fet de nosaltres
el que som ara

Ser llavor d´una llar,
un nom
cimentat dins quatre parets
paciència, comprensió, sacrifici i amor
entre altres

Som el resultat de tot això

Per això vora vostra, pares,
Sempre,

Som a casa

Distancia

Tengo un pensamiento
que no me abandona
que me persigue dia tras día
Despierta
o en mis sueños

Es un pensamiento hermoso
Una imagen celestial
Un recuerdo
imborrable
del hecho
que no hay recuerdo

Es un suspiro en mi garganta
que ni sube ni baja
Un reflejo
en mi copa de champaña
cuando abro mis labios
queriendo beberlo

Es su frescura
en mis ojos
mientras rueda
por mis mejillas
Por que no puedo retenerlo
entre mis brazos

Es un pensamiento
dulce por la ilusión
amargo en la distancia
Es de solo un obstáculo
Con tantas virtudes...

Es un sueño
que no deja de serlo
Es mi fortaleza
y mi debilidad
Es mi ansiedad
y mi calma
Es mi furia
y mi candor

Tiene forma tormentosa
Irreal en mi presente
Aire de sueño
Lluvia de dolor
Gritos de trueno
Granizo de rabia
Besos de hielo cristalizado
Frío de dolor
Inundaciones de impotencia

Y luego la calma
con todas mis ideas destrozadas
Mis ilusiones mojadas
Pero siguen ahí
Esperando el Sol
y su calor

Que dé forma luminosa
a todo un renacer
Real en mi futuro,
Brisa de ensueño
Rocío de excitación
Suspiros de nubes
Llovizna de caricias
Lluvia de crema y nata
Calor de Amor

Y en la cima de esta montaña
llamada Esperanza
Sigo esperando
a que salga el Sol

Por que yo sé
que ese día llegará
Por que ya sé que existe
aunque solo te vea
en mi atardecer
que es el tuyo o
en tu amanecer
que es el mío,
en mi blanca
e infinita oscuridad

En mis Días sin Sol
y tus Noches sin Luna
A esto estamos castigados
por el tiempo y la distancia

Pero esto cambiará
porque el sentimiento
todo lo puede,
Porque esta montaña
no existiría,
Y si así es
es porque alguien
alguna vez
vio cumplido
Su sueño

Y aquí estaré
de pie
contra los elementos
y gritando a los 4 vientos
que no quiero desfallecer

Por mucho que a veces
me falten las fuerzas
para seguir
plantando cara
a la espada del destino,

Pero no importa
Porque
Por mucho que esta acuchille
mi pecho
Buscando mi corazón
No podrá encontrarlo
Porque lo tienes tu

Porque
Por mucho que acaricie
mi deseo
Presentándome
Hermosos astros
Mi estrella eres tu

Porque
Por mucho
que corte mi envoltorio
y su amenaza sea
diluir mi voluntad en sangre
a sus pies
No me rendiré a su poder
Mientras penetra en mi
Porque mi aliento de vida
Eres y serás tu

Y aunque a veces me siento
despojo abandonado
de la voluntad y pensamiento
de los dioses
Eros sigue atravesándome
Con sus flechas
Para que no olvide,
Para que mi sufrimiento sea
Grande y eterno

Pero ellos
No saben
que esto refuerza
lo que siento por ti

Por el esfuerzo
que me esta costando
Mantener
el fuego de este amor
tan luminoso e intenso
que mis ojos apartar
de él no puedo,
ni quiero

porque la visión
de tu alma
arropada por las llamas
es un éxtasis
para mis ojos cerrados

Observan tu semblante
en la profundidad de mis pensamientos
y me estremece el desplegar
de tus alas en el tormentoso fuego
tan solo
para acariciar
mi alma

Entonces pues
¿Quien quiere despertar
cuando la vida es sueño
y la esperanza es el sueño
del hombre despierto?
Yo no amor mío

Por eso digo
Que yo tengo un pensamiento
Que no me abandona
Que me persigue...
¿Pero que haría sin él
que me da vida?

Hallaría la muerte
de mi alma y de mi ser
En las fronteras
del deseo ajeno

En brazos de otros astros
que lamerán lascivos, babeantes
los contornos de mi cuerpo
Sin ver nada más
que su propio deseo

Mientras mi cuerpo hueco
sostendrá una mirada vacía
que llorará
Por la perdida
de un sueño

Y prefiero tener
ese pensamiento
Aunque solo sea
lo único que de ti tengo
Aunque sea lo único...
Que al menos...
Sea eso,
Nuestro,
Único.