Flors per la Sònia

Avui he tornat a l´IES, desprès de la setmana santa i una setmana més, de baixa, pel meu endimoniat mal d’esquena. M’ha agradat tornar a veure els alumnes i els somriures d’alguns, cosa que m’ha fet veure, que aquests alguns, si m’han trobat a faltar, i això m’ha fet sentir be.
Però avui havia una cadira buida a l’aula.
Molts cops n’hi ha alguna, però aquesta estava estranyament buida, recollida i com aïllada, i he preguntat, poc abans d’acabar la classe, sense pensar: Qui falta?
El silenci ha estat solemne i alguns alumnes han acotat el cap. Un d’ells em fa: Profe...què no ho saps?
Saber què? He dit jo.
La Sònia és morta profe, va tenir un accident de moto per setmana santa.
He sentit com la fredor de la paraula Mort s’obria pas i he arribat a no sentir-me dins meu.
En pocs segons l’aula s’ha fet més gran, a l’igual que les meves sabates, i jo m’he sentit petita, molt petita.
Llavors ha sonat el descans i he baixat les escales del segon pis al primer, dins un estrany núvol gris cap el meu departament, i m’he sentit fora de lloc, i he preguntat.
Els meus companys m’ho han fet saber i m’han demanat disculpes, no hi havien ni pensat de dir-m’ho.
Una llàgrima, i m’he aguantat tant com he pogut, ja no era el moment, però just en aquell instant una de les professores m’ha ensenyat un escrit que havia fet la professora a qui jo substitueixo i no l’he volgut llegir, no podia.
Llavors he plorat.

Com diu el final de l’escrit, que finalment he llegit:

"Viurem amb el seu record dins dels nostres cors
i allà on estiguis
que tinguis Pau, Sònia"

Just lyrics?

A todos nos ha pasado que las letras de algunas canciones parece que hablen de nosotros mismos o de nuestros estados de ánimo. A veces de situaciones a que nos enfrentamos o de esas cosas que quisieramos decir y no lo hacemos.
Aquí va un pequeño ejemplo de las que he escuchado ultimamente y por la razón que sea, antes nombrada, la expongo en mi blog.
Hay alguna otra mejor para mi de la misma artista pero...
Para quien quiera entender... y sepa escuchar...

Ahora que - Conchita

(Conchita)
Y ahora que todos se piensan que estoy bien
y en verdad te hecho de menos sin parar.

(Antonio Vega)
Y ahora que, dime, como se logra olvidar
algo que no tuvo lugar.
Y ahora que.

(Conchita)
Y ahora que.

(Antonio Vega)
Y lo hemos hablado un millón de veces,
nos ira mucho mejor así.

(Conchita)
Lo hemos hablado, tu por tu lado, yo por el mio,
y aun si, qué hago yo ahora con un millón de besos.

(Conchita & Antonio Vega)
Que no me dio tiempo a darte aquella vez.

(Conchita)
Y ahora que.

(Antonio Vega)
Y ahora que…

Y dicen que todo lo que empieza acaba

(Conchita)
Acaba

(Antonio Vega)
Y esto termino sin comenzar
Lo hemos hablado un millón de veces.

(Conchita)
Y aun así que hago yo ahora con un millón de besos.

(Conchita & Antonio Vega)
No me dio tiempo aquella vez.
Y ahora que no me dio tiempo aquella vez.

(Conchita)
Y ahora que.

(Antonio Vega)
Y ahora que.

Underwater

Some books say about dreams, that to dream about water has very different meanings. It depends on what you are doing with it, the colour, if it´s calmed or rough etc. But few of them talk about the sea. Some talk about it but only about colour and if it´s violent or not, and as a big amount of water, but none of them talk about dreams living underwater.

Have you ever dreamed about floating underwater?

Some specialists say that any dream about water means emotions, feelings, depending on how water is found in the dream and its quantity. Then...if in my dreams I am underwater, inside a water world...feeling free in all senses, living the most beautiful moments ever...

What should the meaning be?
I have my own hypothesis but a specialist, who doesn´t know what to say, would say:

"Remember, dreams are only dreams. Don´t get too worried about them."

Worried? I am not a specialist but I am going to go on with my underwater dreams if my brain lets me, and if you are one of the lucky ones who have them too...

Just enjoy the moments and if you can... don´t wake up too early!

Avui no és el dia

Voldria escriure tantes, tantes coses...
però avui és un d’aquells dies
en que tinc les meves imatges desendreçades,
i moltes emocions descol•locades.

No és un dia per escriure
sobre totes aquestes coses
que es remenen dins meu
buscant un lloc on quedar-se

No és un dia per pair
tota la informació rebuda
en unes quantes hores,
ni per assimilar-la amb la que ja tenia

No és un dia per descriure,
ni per explicar, ni per assumir
ni per pensar
ni recordar

Avui no és el dia
per a totes aquestes coses
que sentint voldria escriure
per compartir-les amb tu.