Viatge

Ara deu fer uns 5 anys, un bon amic em feia saber que
marxava a viure a l´altre costat d´oceà.
A l´aventura va dir-me.
I mentre xerravem, en una de les nostres últimes
converses, em confessà que s´havia enamorat,
però que no la coneixia en persona.
Era un d´aquells amors que sorgeixen, al cap de temps,
chatejant per internet.
El deixar la feina, els amics, la familia i a ella
se li feia molt dur.
Em digué que ja que sols parlava amb ella per escrit,
i no havia tingut temps ni manera de coneixer-la,
tot i viure a no massa distància,
volia despedir-se, d´una manera especial.
Dient-li tot el que sentia i deixant-li entreveu-re
que potser algun dia tornaria a buscar-la o si més no,
sempre la recordaria com a algú molt especial per a ell.
I en aquest punt em demanà que li fes un escrit
per enviar-li a ella.
Avui, després de tant temps, he trobat el meu escrit.
Aquestes linies son el resultat de la seva explicació
i els seus sentiments combinats amb la meva imaginació.
Ell ho va enviar, i pel que vaig saber després, per ell,
tot i que per mi era una desconeguda, a ella li agradà.

Et recordem Eric. A reveure!

Sempre he viscut
en un món de tenebra
sense haver-me´n adonat.
Vivint una vida
que no sabia si era la meva
o la de l´home
que veia reflexat
a l´altra cara de l´espill.
Mirant-me,
i preguntant-se
a la vegada
Qui és aquest?
Un matí i un altre
sense veure- hi un final.

Tenint-ho tot
sense tenir res

Però un dia
vaig decidir alçar el cap
i deixar de mirar
aquest mon terrenal.
Plé de passions k no entenia
ni volia cedir

Vaig fer un viatge
al no res,
al vuit.

En un salt
a un horitzó infinit.
Plé de possibilitats,
i del no res
va sorgir
la claror més cegadora.
Enmig d´una red immensa,
tancada en un quadrat
de la meva cambra,
del meu món

Aquella llum
despullà el meu ser,
i l´autentic jo
va sortir a l´exterior,
i en una explosió d´alegria
vaig ser jo mateix.
Per fi

Una llum clara,
que sempre havia buscat.
I tot i que m´era impossible veure-la
il.luminava tot el meu ser
i em feia sentir
SENTIR

Sols podia llegir-la,
però em feia estremir.
a cada paraula
a cada sospir
a cada somriure.

Era el SOL de la meva vida.
L´antítesi d´una glòria fingida.

Començà a il.luminar les meves nits.
Cada cop que tancava el llum
del meu món
i obria els ulls a l´esperança.
Algú com jo,
per fi.

Un senyal de l´altre costat.
Una forma divina
que encara no prenia cos
però que havia
embolicat el meu cor.
Tan sols
amb les seves paraules

Va passar a ser un Estel,
un àngel
entre el cel i la terra.
Per que era a la terra
però tocava el cel

Era com l´aigua,
clara,
i a la vegada
aire,
Per que no la podia retenir.
No la podia tenir.
El destí no m´ho permetia.

I sols la tenia
en un viatge
al món dels somnis
i els desitjos

És la claror del meu cel.
La meva nit sense dia.
El meu dia sense nit.
Fins que un viatge
al pervindre mutu...
separà
el que mai s´havia unit.
Per que un destí capritxós
no ho va permetre

L´aigua clara que tant necessitava...
es tornà salada,
rodant pels meus sentiments
sense pietat.
I vaig haver de rendir-me al destí,
al cap i a la fi,
l´amo de la situació

Tristor.
Un món estrany i nou
M´esperava a l´altre costat de l´oceà.
I des d´allí ja ho veia tot perdut.
La llum dels meus ulls,
l´estel que guiava els meus sentiments,
ja no hi era.


Però els estels son al cel,
i des de qualsevol lloc es veuen,
i la seva llum tornà a mi.

I el meu cor esclatà d´alegria
i amor.
Estimo.
Per fi puc estimar,
amb tota la noblesa del món.
I em sento estimat.

Ella no m´ha deixat.
Ha vingut amb mi,
sempre amb mi.
Al meu cor.

La princesa del meu regne.
Un regne sense noms
ni lligams,
i una princesa,
a qui algun dia faré reina,
per que l´estimo amb tot el meu ser.