
Obro els ulls al teu costat i veig un somriure
ja fa estona que estaves despert, mirant-me,
i em cobreixo amb el llençol,
una incerta timidesa que ja no hi te lloc
i tornes a somriure i em fas un petó,
dolç i suau.
Et miro als llavis, al coll, torno als llavis, als ulls...
recorro tot el que els llençols em deixen
com si mai t'haguès vist.
Tu segueixes mirant-me amb dolça tendresa,
m'acaricies els cabells, apartant-los del meu rostre
t'agafo la mà, li faig un petó i la recolzo damunt el meu pit.
M'abraces.
Ens tornem a besar, ens acariciem molt suaument, sentint la pell
despertant els sentits, la teva olor...
Juntem les mans.
Un altre somriure.
Creuem mirades, ens tornem a abraçar, tanquem els ulls.
Un altre petó.
"Bon dia, ens llevem o ens quedem així tot el dia?"
Dos somriures, una altra abraçada, uns quants petons...
domingo, 12 de octubre de 2008
Despertar
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

2 comentarios:
És molt bonic el que escrius,
Adormida al meu costat...
Et respiro els teus cabells, profundament.Per quedar-me la teua olor, per sempre.
Ahir, amb la mirada vas dir-me:
"...la darrera, ho entens, oi?"
Publicar un comentario