domingo, 22 de abril de 2007

Som a casa



La llar de foc encesa
El televisor alt de volum
El repic de les claus al cendrer del rebedor
El tarareig de cançons desconegudes,
per nosaltres perdudes en un temps
en el que encara no hi érem

La lluentor del vostres ulls
El somriure espontani
L´alegria que sentiu en veure´ns
repartida a tots per igual

Tornar a ser nens
cada cop que estem junts
quan ja fa temps
que hem deixat de ser-ho

Saber-nos una barreja vostra
suma del vostre amor
que ha fet de nosaltres
el que som ara

Ser llavor d´una llar,
un nom
cimentat dins quatre parets
paciència, comprensió, sacrifici i amor
entre altres

Som el resultat de tot això

Per això vora vostra, pares,
Sempre,

Som a casa

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Molt maco. em semblava que parlaves de casa meva.

Anónimo dijo...

bonic pero simple.

Anónimo dijo...

Monya, com sempre et diem tens moltíssim talent.Ara que sóc mare que un fill t'escrigui un poema així ha de ser bestial!!!
Un geni!!!ja tho diem ja!!!!!!!