Mel

No fa ni tres mesos, que a casa tinc un hoste nou.
Va apareixer del no res, buscant calor de llar.
Podia haver anat a cualsevol porta, el meu poble és gran,
però va venir al portal de casa, i em va triar a mi.

Jo sempre deia que no en volia tenir cap més,
la perdua dels últims, em deixà molt trista
i durant molt temps vaig tenir les seves imatges
damunt la llar de foc que ells adoraven.

Però arribà en Mel,
brut, trist i afamat de caricies i menjar,
i jo... no vaig poder dir-li que no entrés.
La seva mirada verda i lluenta em captivà totalment.

De seguida prengué possessió del meu sofà,
de la cuina, d´algunes joguines i del meu llit.
I no podia fer més que riure
i donar gràcies que haguès vingut a mi.

M´amoïnava saber si podriem conviure
però ha estat molt fàcil.
En Mel demana poc, sols carinyo, atenció,
festes i el seu menjar preferit
"Bocaditos de pescado del oceano en salsa"

Perquè si, en Mel és un gat,
un preciós gat de pèl taronjat i lluent,
de bigotis cargolats i blancs
i de cua llarga i dreta com un plomall del pols.

És el rei de la casa i l´amo de tot.
Tothom l´estima, i no fa mal a ningú.
No sap bufar, ni enfadar-se i dorm panxa amunt.
Sols menja, miola, juga i dorm.

És un gat molt bo i feliç,
que ha omplert la meva casa d´alegria,
(i de pèl)
i jo m´enfado però ell mai es queixa de res.

Sempre sembla somrient però
sobretot n´està quan el venen a veure,
especialment la seva Núria de tres anyets,
la seva millor amiga a qui ell estima molt.

A tu Mel,
gràcies per ser com ets.